És curiós com ens descol.loquem, vaja, al menys jo, quan me n'adono que una cosa que creia que sabia, que creia que era "la veritat", es veu qüestionada, i resulta que la veritat és molt més complexa, i que se'n poden fer moltes més interpretacions. Aquest text, "Cultura tecnológica y educación", de À.Álvarez i R.Méndez, i la presentació feta a classe pels components del grup 2, m'han fet veure que la meva noció del concepte de tecnologia estava molt influïda pel denominat
imperatiu tecnològic, així com per una visió simplista on la tecnologia, com diuen els autors, és entesa com martells, endolls, vídeos i ordinadors... La meva imatge sobre la tecnologia s'acosta bastant a la de Charles Chaplin a
Modern times, on l'home és engolit per la màquina. Recordo que estudiant la prehistòria a E.G.B., ens explicaven la creació de les primeres eines, i sí que recordo la mestra dient-nos que allò era tecnologia. El que jo mai m'havia parat a pensar és que com ens organitzem en societat, com ens posem d'acord per fer diverses accions... això també és tecnologia... per mi, la tecnologia era una cosa tangible, o com a màxim el resultat d'una cosa tangible (per exemple el què puc aprendre d'una pàgina web), però trobo molt interessant que el concepte de tecnologia englobi moltes més coses, des d'allò més tangible -l'altura d'un pont- a allò completament social -el fet que aquesta altura limiti l'accés d'autobusos, i, per tant, de les classes obreres que no tenen vehicle propi i fan servir el transport públic, a un determinat lloc-. Aquest exemple donat a l'article, em fa pensar
en com l'urbanisme de les ciutats reflexa el sistema polític que es vol potenciar, el sistema polític que està, de fet, finançant aquest urbanisme. Per exemple, la ciutat de París, amb l'urbanisme creat pel baró Haussman, sota les ordres de Napoleó III, a mitjans del s.XIX, té una estructura totalment radial, per potenciar un sistema de país completament centralitzat on tot gira al voltant de la capital i el poder central i amb una ciutat amb grans boulevards, que complien una doble funció: és evident que hi va haver una modernització de la ciutat, construint, per exemple, un complex sistema de clavegueram, d'altra banda, però, hi havia una dimensió estratègica, ja que grans carrers ajuden a mantenir l'ordre públic i evitar revoltes, aquestes també s'eviten desmembrant els barris més pobres, disseminant, d'aquesta
manera, la seva població. Al mapa de l'esquerra, veiem marcats els grans boulevards creats a París, i a la foto aèria de sota es veu clarament aquesta estructura radial. Aquest substituir carrers estrets per grans espais també es va fer a Barcelona, durant la Guerra Civil. Recordo com el meu Avi m'explicava que davant la Catedral de Barcelona hi havia tot de carrers estrets -pels quals la gent podia córrer i amagar-se més fàcilment- i com els van enderrocar tots per crear la gran plaça que veiem avui. Un altre exemple de com organitzar la població que em crida l'atenció és la sortida a la ronda litoral que et porta directament al pàrking de Diagonal Mar... una carretera pública que ens condueix a un centre comercial... qui deia que no som pràctics? D'altra banda, però, tenim exemples com l'Eixample ideat per Ildefons Cerdà o la ciutat de Brasília (ideada per Lúcio Costa i dissenyada per Óscar Niemeyer). En aquests dos casos, els ideals de democràcia i una voluntat de millorar la qualitat de vida de tots els habitants d'una ciutat queden ben palesos. En el cas de Barcelona, sempre m'ha cridat l'atenció com la quadrícula que és l'Eixample fa que tots els carrers ens semblin iguals, però lluny de tenir una connotació negativa, en
aquest cas crec que és positiu per nosaltres com a habitants, ja que ningú se sent superior a ningú. És clar que si els plans de Cerdà s'haguessin respectat i no s'hagués caigut en l'especulació tindríem una ciutat més humana i amb més interrelacions -amb un parc a cada illa de cases, per exemple-. A l'esquerra veiem la quadrícula amb la Diagonal al mig. En la foto de sota, una imatge de Brasília, on el disseny dels jardins i parcs públics va tenir una gran rellevància. Aquests exemples d'arquitectura al servei d'una societat millor, encara els podem trobar avui en dia, per sort no tot és especulació desmesurada... per exemple, l'equip d'arquitectes de
Morphosis va dissenyar un projecte de Vila Olímpica en el barri de Queens de Nova York (per desgràcia aquesta ciutat no ha estat escollida pels Jocs Olímpics del 2012). Aquest projecte tenia molt a veure amb les Unités d'Habitation creades per Le Corbusier, que volia concentrar la població en edificis alts, potenciant la sostenibilitat, la connectivitat i la interdependència entre persones, alhora que alliberant grans espais verds d'ús públic. Per desgràcia aquest sistema no sembla que ens hagi arribat a tots. Suposo que em vist massa pel·lícules americanes amb rengleres de casetes totes amb el seu jardí, el seu pàrking per dos cotxes i la caseta del gos... Això, en la meva opinió, està molt bé si es compleixen dues premises: hi ha prou
territori per fer-ho (els EEUU són mooolt més grans que els països europeus) i si això no es fa en detriment d'una part de la societat, avocada a malviure en barris sobre-massificats on no hi ha ni un trist parc perquè els nens hi puguin jugar. A l'esquerra una maqueta del projecte d'urbanisme que va dissenyar Le Corbusier per París, s'hi pot veure els edificis alts que alliberen grans parcs i boscos per l''us de tots els habitants. Per desgràcia, aquest projecte mai es va dur a terme.
De totes maneres, crec que hem de ser optimistes, al menys jo intento ser-ho. És veritat que la tecnologia, o més ben dit, en nom del que des d'Occident creiem que és el progrés, s'han fet i es fan moltes barbaritats, una de les que em crida més l'atenció és el malbaratament que fem dels electrodomèstics de la llar... La goma de la porta de la rentadora es trenca... doncs em compro una rentadora nova... la bateria del mòbil ja no funciona, doncs me'l canvio, total tinc un munt de punts i a més el mòbil nou serà més mono... El problema és que és molt difícil anar contra aquesta corrent... encara que vulguis... El més probable és que no hi hagi recanvis pel teu model de rentadora o que et costi una fortuna que un tècnic te l'arregli. A mi, per exemple, no m'agrada gens canviar de mòbil, perquè em costa molt aprendre com funciona, i si me'l canvio, doncs ho he d'aprendre tot de nou. Però l'any passat, en un viatge, vaig perdre el meu carregador... i em costava més comprar-ne un de nou que canviar de mòbil! El que vull dir és que és veritat que com a individus som bastant consumistes -com a mínim jo ho sóc, en les coses que m'agraden, és clar-, però també és veritat que el "sistema" ens empeny a comprar coses noves constantment. Potser el què hauria de passar, és que ens adonéssim que aquest "sistema" que sembla un monstre alienigen que ens té sotmesos, no és res més que nosaltres mateixos, i, per tant, si jo sóc susceptible de canvi, el sistema també ho hauria de ser, no?