L'ÈPOCA DE L'ABUNDÀNCIA

Això d'aquesta foto és el futur que li espera al món editorial. Es diu Sony Reader i és un llibre electrònic. Es veu que té un competidor americà, l'Amazon Kindle, i encara no se sap quin dels dos guanyarà la batalla de l'emergent mercat dels llibres electrònics. El dos costen pràcticament el mateix preu (250 €) i el primer pot emmagatzemar uns 160 llibres mentre en el segon n'hi caben uns 200 i tots dos pesen uns 250 gr. Hi ha dues grans diferències que de moment cap dels dos no ha solventat per equiparar-se a l'altre: en el Sony Reader el llibre adquirit (electrònic, clar) es descarrega al PC i d'allà passa al lector (via USB) i en canvi amb el Kindle els arxius es descarreguen utilitzant la xarxa de la telefonia mòbil, molt més pràctic, és clar. L'altra diferència està en que en el Kindle només pots llegir-hi llibres comprats a Amazon, i en canvi, el Sony Reader accepta qualsevol arxiu. S'accepten juguesques per quin creieu que guanyarà. Jo em decanto pel Sony, que un cop solventi el wi-fi pels arxius (de fet, ja ho està fent), serà una opció millor, ja que als consumidors no ens agrada que ens diguin que només podem comprar les coses en un lloc. De moment, però, si en voleu comprar un per Nadal, haureu d'anar als EEUU, el Regne Unit o França, suposo que els Spanish no estem preparats per aquesta revolució. Per més informació podeu visitar www.ebookstore.sony.com o www.amazon.com.

Ja haureu deduït que jo no en tenia ni idea de l'existència d'aquest meravellós invent (em sonava una mica, però no sabia gaire d'on), i un article de El Periódico el passat 1 d'octubre em va il·luminar.

Ah! Un últim apunt tècnic, pels que esteu pensant (com jo) que mai canviaríeu un llibre de paper i tinta per aquest gadget, doncs que sapigueu que té una cosa anomenada "tinta electrònica", que resulta que et permet escollir la tonalitat de la imatge perquè sembli tinta i et creguis que estàs llegint un llibre de la Biblioteca d'Alexandria... genial!

La veritat és que com a concepte no em sembla malament, de fet escoltava l'altre dia a la ràdio que hi ha gent que veu en aquests nous llibres una solució ideal per les escoles, ja que els nens, en comptes d'aconseguir una escoliosis carregant tots els llibres de text, podran portar els seus ebooks i llestos!

Però hi ha una cosa que no m'acaba de quadrar. I és aquesta bogeria que hem anat creant els últims anys sobre la quantitat de les coses... Està molt bé poder tenir 200 llibres en 250 grams, però la realitat és, em llegiré aquests 200 llibres? El mateix passa amb el meravellós invent del I-pod, guau! 10000 cançons en aquesta miniatura... però tindré temps d'escoltar-les totes? No ens agrada a vegades repetir la música que escoltem? I que me'n dieu de tenir 450 contactes al Facebook? Tenim suficient temps per mantenir-nos en contacte amb 450 persones? Jo, no, la veritat. O, i això és el més exagerat... realment veuré alguna vegada les 1000 fotos que vaig fer en el meu últim viatge? No tenien més valor els dos carrets de 24 que hagués revelat fa uns anys? Vivim en una part del món que creu que quanta més quantitat millor (tot i que també valorem la qualitat, de fet ho volem tot), vivim a l'època de l'abundància. Però aquesta sobre-abundància no fa que deixem de valorar les coses? Ben mirat, potser m'equivoco, de fet jo tinc mooolts i mooolts parells de sabates i els valoro amb tot el meu cor (no, no en tinc tantes com la Mariah Carey...), però, sabeu una cosa, sempre m'acabo posant el mateix parell, les que són més còmodes.