PLEASE HELP!

Encara necessito quasi 25 pelis per acabar la meva llista 100 movies for 100 moments. S'accepten suggeriments! Gràcies!

AUTOAVALUANT-ME...

Això d'autoavaluar-se és una feina bastant difícil... o ets massa humil o vas de sobrat... crec que no és fàcil trobar un punt intermig. De totes maneres, ho intentaré...

Aquesta assignatura, per mi, és molt difícil, perquè com ja he anat expressant amb els meus comentaris, no estic gens familiaritzada amb l'ús de l'ordinador més enllà del Word i el hotmail. A més, tot i que me n'adono que la societat està canviant ràpidament degut a totes aquestes noves tecnologies, aquests canvis a mi no me'n afectat gaire, vull dir que a les feines que he tingut no ho he notat i, per tant, mai, fins ara, havia hagut de plantejar-me'ls i analitzar-los. El que estic intentant dir és que crec que, la gran majoria de gent, aprèn una cosa nova quan la necessita per la seva vida o les seves activitats diàries... i jo, fins ara, no havia tingut la necessitat d'escriure un blog o aprendre a fer una webquest.

No obstant, això no vol dir que no m'agradin els nous reptes i adonar-me'n que encara em queden moltes coses noves per aprendre... el què passa és que sóc una persona molt perfeccionista, i, a vegades, si una cosa no està perfecte, doncs prefereixo no fer-la. Per això ha estat dur per mi la creació d'aquest blog, perquè partia d'unes grans limitacions tècniques que, a vegades, no m'han deixat aconseguir el que volia. M'he tornat boja justificant els textos, maquetant-los amb les fotografies... i el cert és que, tot i que estic força contenta amb el resultat final, hi ha molts aspectes que m'agradaria poder millorar i ampliar... Pel que fa a la part tècnica he d'agrair l'ajuda de dos companys meus, l'Anna i l'Alexis. Especialment aquest últim m'ha ensenyat moltes coses pràctiques que han fet la meva feina molt més fàcil, i que estic segura que podré utilitzar en el futur. També he d'agrair-li que no hagi rigut (gaire) de les meves barbaritats d'analfabeta tecnològica... gràcies a tots dos!

Hi ha hagut una segona limitació que ha fet que no hagi aconseguit el resultat més òptim: com m'organitzo el temps. Tinc un problema molt greu, i és que em costa visualitzar projectes a mig o llarg termini, això sempre m'ha passat, i és un aspecte en el que he de treballar molt per millorar-lo. El què m'ha passat és el següent: vaig començar aquest blog amb molta il.lusió, però vaig anar perdent gas, i tot i que anava pensant idees per plasmar-hi i he anat analitzant els textos que hem llegit i les presentacions que hem fet a classe, he anat deixant la feina concreta d'actualitzar el blog per l'últim moment. I és en aquest aspecte amb el que estic més descontenta amb mi mateixa...

També m'hagués agradat crear una interacció entre els blogs dels meus companys i el meu, però aquí hi ha entrat una darrera limitació. Tot i que sóc una persona extrovertida, també puc ser molt vergonyosa, i la veritat és que el fet que els meus pensaments, idees, vivències... quedin exposats a tothom (tot i que en la realitat el meu blog només té dos seguidors... gràcies Roberto i Alexis!) em crea un conflicte, em fa certa vergonya... d'altra banda, però, hi ha una idea contradictòria, i és que un cop treballes en alguna cosa, doncs suposo que t'agrada saber que hi ha algú que s'hi interessa, que opina el mateix que tu o que hi discrepa... és allò de "si un arbre cau al mig del bosc i no hi ha ningú per escoltar-ho, fa soroll al caure?".

Resumint, crec que aquesta ha estat una bona experiència, però podria haver estat millor si m'hagués organitzat millor el temps i hagués interactuat amb els meus companys per crear un diàleg. Potser encara estem a temps?

GASTAR-SE 390 EUROS EN MENJAR A LA SETMANA O GASTAR-SE'N 1? THAT IS THE QUESTION. WHAT THE WORLD EATS NOW

Aquest cap de setmana he anat a veure una exposició a l'Espai Cultural Caja Madrid. Planeta hambriento. Lo que come el mundo, ens presenta fotografies de 30 famílies (de 24 països diferents) amb les quals el fotògraf Peter Menzel va conviure durant una setmana anotant i fotografiant què i com es menja arreu dels cinc continents, constatant les desigualtats alimentàries entre països. (Per veure la feina d'aquest fotògraf californià www.menzelphoto.com).
A part de l'evident abisme entre pressupostos depenent dels diferents països (la família Melander, d'Alemània, formada per dos adults i dos nens, gasta 390 euros setmanals en menjar, mentre que la família Aboubakar (primera foto a l'esquerra), de sis membres, que viu en un camp de refugiats del Txad, gasta 1 euro setmanal), aquestes fotografies em van fer pensar com l'accés a una tecnologia que per mi és bàsica -electricitat, una nevera, un microones...- (tot i que sóc conscient que una gran part de la població mundial no hi té accés), ha canviat la manera com mengem i també el què mengem. Les famílies dels països que anomenem "desenvolupats" són les que mengen més productes precuinats i congelats... pels quals es necessita, òbviament, una bona nevera per emmagatzemar-los i un microones o un forn per cuinar-los. En canvi, com més modestes són les famílies, més hortalisses, fruites i productes frescos consumeixen, a excepció de les comunitats extremadament pobres, que s'alimenten, quasi exclusivament, de cereals. Podem veure això en la foto de l'esquerra, de la família Mendoza, de Guatemala, que menja moltíssimes fruita i verdura fresques.

És que ens hem tornat bojos? En l'era de la globalització, amb els supermercats plens de fruita i verdura de tot el món, quan podem menjar raïm de Xile a l'hivern, carxofes a l'estiu i mangos tot l'any, i quan hi ha tanta gent que no té accés a una alimentació tan rica, nosaltres ho desaprofitem i acabem comprant pizzes congelades? He de reconèixer que des que he tornat a viure a Barcelona menjo bastant més saludablement que abans, ja que aquí encara no hi ha tanta oferta de menjar precuinat (encara que va en augment) com, per exemple, es pot trobar a Anglaterra. Quan hi vaig viure, el cert és que consumia molts més plats precuinats, i, el més trist de tot, és que estaven bastant bons! Encara que n'era conscient del fet que tenien moltes més calories i greixos que si aquell mateix plat l'hagués cuinat jo. A l'esquerra la família Revis, dels Estats Units, amb una alimentació que, encara que sempre critiquem els nord-americans, no difereix gaire de la nostra, no creieu?
Em sembla que aquesta sobre-alimentació que patim als països industrialitzats va de la mà amb la compra excessiva d'electrodomèstics que moltes vegades infra-usem (la thermomix, una panificadora, la fregidora, la fondue, la barbacoa elèctrica, la màquina de cuinar al vapor, la màquina per fer gelats, i, of course, la Nespresso, de la mà del progre George Clooney...), i realment no sóc ningú per criticar-ho, perquè així com els ordinadors no em diuen res, tinc una debilitat per tots aquests petits electrodomèstics de maruja moderna, però me n'adono que generen una gran quantitat de deixalles, igual que tot el menjar envasat que gastem... I a on van a parar aquestes deixalles?

Vaig veure un reportatge de com els Estats Units estan venent tones i tones d'electro domèstics "vells" a la Xina. Hi ha famílies xineses que compren aquestes deixalles, les emmagatzemen al pati de casa seva, i en el seu temps lliure es dediquen a desmuntar tots aquests artefactes per aconseguir peces que es podran tornar a utilitzar. Evidentment, l'or i altres metalls que s'utilitzen en la creació de xips ja han estat extrets per altres companyies... Suposo que això és un bon exemple de reciclatge, però no deixa de tenir una connotació bastant imperialista... nosaltres, els països rics, us venem la nostra merda, i així ja no ens hem de responsabilitzar de gestionar-la o enviar-la amb un coet a l'espai i a sobre en treiem un benefici... Increïble!

Acabarem potser com els protagonistes humans de Wall-e, vivint en un creuer inter-espacial perquè la Terra ja no és habitable a causa de totes les deixalles? Pobre Wall-e, tot el dia compactant escombraries en un procés inacabable... God bless Pixar Studios! Watch and enjoy!

THE DIGITAL BLACKBOARD IS HERE TO STAY OR SENSE GUIX PER TIRAR-LI AL SUBSTITUT O PER JUGAR A LA XERRANCA

Sessió 11/11/08 PRESENTACIÓ GRUP 5

A la foto superior tenim una classe d'una escola de San Diego on s'hi utilitza una pissarra digital interactiva. La veritat és que fins que no vaig llegir un article (Metro, 30 de setembre de 2008) sobre un tipus d'aquestes pissarres, les creades per l'empresa Promethean, jo pensava que aquestes només existien en les pelis de ciència-ficció. I resulta que el futur ja ha arribat! En la presentació d'avui he pogut veure com el rol del mestre està canviant substancialment amb la implantació de noves tecnologies al sistema educatiu, els mestres ja no són mers transmissors d'informació, sinó que s'estan convertint en proveidors de recursos (seleccionant els més adequats depenent del nivell dels seus alumnes), organitzadors d'aquests recursos, facilitadors (ja que ofereixen tots aquests recursos a l'alumne) i també en investigadors (en reciclatge continnu per estar al dia de tots els canvis que la societat pateix). L'alumne, per tant, passa a prendre un rol actiu en el seu aprenentatge, ja que, al menys en part, també selecciona quina informació ha d'aconseguir per adquirir o reafirmar coneixements.

És evident que l'ús d'aquest tipus de pissarra i tot el software que porten incorporades serà, i és, en els centres on ja s'estan utilitzant, un element molt important de motivació pels alumnes. Parlem de nens que fan gimnàstica amb la Wii, es comuniquen amb el messenger i el facebook, i cuinen amb la Nintendo. Suposo que el concepte de pissarra i guix els sona una mica antiquat.

He trobat un vídeo sobre el Colegio Base de la Moraleja, que ha implementat aquestes pissarres a totes les seves aules.

Això del Promethean és tot un món, hi ha dues webs dedicades al que s'anomenen "Activclassroom teachers", es tracta d'una comunitat on-line d'ensenyament, a on compartir lliçons noves i innovatives. http://www.prometheanplanet.com/ i http://www.prometheanworld.com/. Mentre escric això em sorprenc perquè aquests dos links tenen un color diferent, i segur que això té un significat... però sóc tan ignorant que no sé quin és... Me n'assabentaré i us mantindré informats i informades!

Crec que projectes com el d'aquestes escoles són molt importants... només hi ha una cosa que em preocupa... tindrem suficients diners perquè totes les escoles puguin obtar a aquests materials o acabarem creant escoles "tecnològiques" versus escoles "antiquades"?

DIGITAL LEARNERS: ARE WE READY FOR THEM?

Sessió 4/11/08 PRESENTACIÓ GRUP 4

D'aquest article, La integración curricular, hi ha dos conceptes que m'han cridat molt l'atenció: el primer, com les noves tecnologies, i, en general, els canvis socials, obliguen a modificar els objectius educatius; i el segon, com l'ús de les noves tecnologies altera el rol del mestre, ja que aquest adquireix una nova funció: gestionar els materials i els recursos. Suposo que els mestres sempre han tingut aquest rol, però és evident que quan més informació i més recursos disponibles hi ha, doncs més hàbil ha de ser el mestre per poder organitzar-los i també per saber ajudar els alumnes a seleccionar quina informació els serà vàlida en cada cas.

Trobo que aquests vídeos que he escollit de Youtube representen un bon exemple de com la manera com els nens i nenes aprenen avui en dia és molt diferent de com ho vaig fer jo, per exemple. I de com a través de les noves tecnologies podem motivar els nostres alumnes. En el meu cas, jo sóc incapaç d'entendre i analitzar en profunditat un text si el llegeixo de la pantalla de l'ordinador. L'he d'imprimir en paper, subratllar, per poder aconseguir això del què tant ens parlen els profes aquest primer curs: un aprenentatge significatiu. Però me n'adono que per les noves generacions, això ja no serà un problema, estan acostumats a aprendre de la tele, llegir a la pantalla de l'ordinador, jugar amb vídeo-jocs... aprenen d'una manera diferent. L'ús d'internet a l'aula em sembla molt interessant, et permet buscar informació escrita però també imatges o vídeos, i així, amb aquesta diversificació de recursos, crec que és més fàcil arribar a tots els nens i nenes, potenciant les seves pròpies capacitats: els que tinguin una ment més "visual" podran buscar imatges, els que tendeixin a ser més analítics podran llegir un text, els que necessitin una narració podran veure un vídeo... I no parlem del Google Earth http://www.earth.google.com/, amb el que pots anar a qualsevol lloc del món! És increïble!

A l'assignatura de Sociology of Education hem tractat una mica el cas de l'escola pública rural CRA Ariño-Alloza, a la província de Terol. Crec que és significatiu que les demandes i l'activisme dels pares i mares per aconseguir que l'escola no tanqués ha creat un projecte únic. S'ha passat d'una escola que anava a desaparèixer a una escola pionera en la creació d'aules auto-suficients, gentilesa de Bill Gates, of course. Aquí mostro un vídeo que explica aquestes innovacions.

Com a espectadora trobo increïbles tots aquests canvis, però com a futura mestra d'anglès pateixo una mica, ja que no domino massa les noves tecnologies i m'espanta pensar que no estaré a l'altura. De totes maneres, penso que el més important és un bon coneixement dels continguts a ensenyar juntament amb la voluntat de ser capaç d'aprendre noves coses i estar obert a nous canvis... Espero que jo ho estigui...!

Aquestes són algunes adreces que segur utilitzaré per trobar recursos:

http://www.xtec.es/ : programa general de la Generalitat de Catalunya

http://www.clicxtec.es/ : activitats per totes les assignatures

http://www.edu365.cat/ : activitats per totes les assignatures

http://www.edunet.com/ : per l'ensenyament en anglès

http://www.dltk.com/ : activitats en anglès per temes (teach, holidays, countries, etc.)

http://www.cdrom.com/ : recursos educatius (i d'altres) en anglès

I ara que els mestres d'anglès també ensenyarem matemàtiques en anglès:

http://www.ams.org/ : Societat Nordamericana de Matemàtiques

"ME SIENTO EXCLUIDO"

Sessió 28/10/08

Després de l'explicació teòrica sobre la fractura digital que han fet les companyes del meu grup, hem buscat a través d'internet els conceptes de FRACTURA DIGITAL, EXCLUSIÓ DIGITAL i COMPETÈNCIA DIGITAL.

L'Elena, la Sandra i jo hem compartit un ordinador i hem començat buscant al Google la paraula "BRECHA DIGITAL". La primera pàgina que ens ha sortit ha estat la Wikipèdia. En aquesta pàgina hem après que aquest concepte en anglès s'anomena "digital divide". L'hem buscat i també ens ha sortit la Wikipèdia. Tot i que la Wikipèdia és una enciclopèdia feta pels propis internautes i pot ser que no sigui del tot rigorosa, ens ha semblat que les definicions que es donaven del terme eren prou acurades.
La Sandra m'ha explicat alguns trucs que jo no coneixia per limitar una recerca, com per exemple, posar entre cometes les paraules que vols buscar, ja que així només et sortiran webs on aquestes dues paraules hi siguin juntes.
De les moltíssimes pàgines que ens han sortit en la recerca del terme EXCLUSIÓ DIGITAL i DIGITAL DIVIDE n'hem escollit algunes perquè ens han cridat l'atenció, com per exemple:

http://www.stopexclusion.org/: petita pàgina que, amb unes imatges i uns textos molt senzills, dóna rellevància al fet que molts i diversos col·lectius socials es poden trobar en algun moment en una situació d'exclusió social (persones a l'atur, amb pocs recursos econòmics, separades o divorciades, de dol, sense casa,...). Les imatges ensenyen com les diferents parts de la societat poden crear una xarxa per ajudar aquestes persones. Al final de la presentació hi ha una adreça de contacte i un link per la EAPN, la European Anti-Poverty Network. http://www.eapn.org/

http://www.digitaldividenetwork.com/ : pàgina dirigida a un públic molt ampli que dóna solucions per superar la fractura digital, a través de xarxes de la comunitat, blogs, implicació cívica, l'educació, la prosperitat cultural i el desenvolupament de la comunitat. També ens anima a convertir-nos en "productors d'informació".

També hem buscat a You tube vídeos sobre el concepte "Bridging the digital divide". Hi ha vídeos que tracten del tema a Perú, Bolívia, Uganda, Tailàndia, Taiwan...
També hem cercat a YouTube el terme "Digital equity", i hem trobat aquest vídeo sobre noves tecnologies a l'escola.

Fent una mica de broma hem posat la frase "Me siento excluido", i la primera pàgina que ens ha sortit és http://www.singlesbarcelona.es/, dedicada a crear xarxes de contactes entre persones solteres a Barcelona.

Pel que fa a la COMPETÈNCIA DIGITAL hem limitat la recerca amb cometes i la primera pàgina que ens ha sortit al google ha estat:

http://www.orientaeduc.com/blog/2007/la-competencia-digital-en-el-curriculo-de-la-educacion-obligatoria/ : es tracta d'un blog que tracta temes d'educació, i s'hi cita: "El nuevo Real Decreto por el que se establecen las enseñanzas mínimas correspondientes a la Educación Secundaria Obligatoria sitúa por primera vez la competencia digital entre las ocho competencias básicas que debe haber desarrollado un joven o una joven al finalizar la enseñanza obligatoria para poder lograr su realización personal, ejercer la ciudadanía activa, incorporarse a la vida adulta de manera satisfactoria y ser capaz de desarrollar un aprendizaje permanente a lo largo de la vida."

També s'hi analitzen algunes característiques d'aquesta competència digital, com per exemple que s'ha de "disposar habilitats per buscar, obtenir, processar i comunicar informació i per transformar-la en coneixement." Per aconseguir això s'han de fer servir dues eines principals: l'ús de tecnologies de la informació i la comunicació. Per aconseguir aquest coneixement s'han d'implementar "destreses de raonament, per poder-lo organitzar, relacionar, analitzar, sintetitzar i fer inferències i deduccions de diferent nivell de complexitat".

La meva experiència personal buscant informació a la xarxa és que moltes vegades acabes una mica perdut, perquè et distreus amb pàgines que són molt interessants però que no tenen a veure amb la teva recerca. Suposo que seria bo transmetre als alumnes que han de limitar la seva recerca i intentar ser eficients, deixant les "troballes curioses" per un altre moment, quan la feina estigui acabada. És evident que s'ha d'ensenyar a gestionar la informació que es pot trobar i també a verificar les fonts, però crec que això no només s'ha de fer amb l'eina del google, sinó també potenciant recerques a bases de dades que estan avalades per comunitats científiques i també amb recerques a la biblioteca.

ELS RESULTATS DE LA NOSTRA FEINA

Sessions 21/10/08 i 28/10/08 GRUP 3

En conjunt, estic força contenta de l'exposició i la dinàmica de rols que vam fer a classe amb el nostre grup.
Crec que va ser un encert fer la dinàmica primer, perquè la gent no s'ho esperava i, en general, el factor sorpresa, ajuda a fer-te una classe menys avorrida. En un principi vam discutir la possibilitat de guiar més el repartiment de rols i la formació dels grups, però finalment ens va semblar que seria més natural que la gent formés els seus grups sense que nosaltres hi intervenguéssim, i va ser molt curiós com el 95% dels rols es van posar en els grups que nosaltres havíem ideat... suposo que tots estem molt acostumats a formar part d'un col·lectiu o un altre!
Em va donar la impressió que els nostres companys s'ho van passar bé i van trobar la dinàmica entretinguda, que era el nostre principal objectiu.
Va ser una llàstima que no poguéssim fer l'exposició teòrica a continuació, ja que crec que els conceptes claus haurien quedat més clars per tothom i podríem haver parlat més estona sobre les conclusions que tothom havia extret.
En global, però, valoro com a positiva la nostra intervenció. Gràcies a tothom per la seva col·laboració!

TREBALLANT EN GRUP

Per fer la nostra exposició en grup he trobat que ens vam entendre molt bé i que vam saber integrar totes les diferents opinions que teníem sobre el tema i arribar a un consens amb el que totes ens vam sentir, crec, còmodes. Vam fer una lectura individual de l'article sobre l'Exclusió i la Fractura Digital, i de seguida ens vam posar d'acord amb els punts clau que s'havien d'exposar amb el powerpoint. L'Elena, que és una experta en pwp, es va oferir per crear-lo, a mi, personalment, em va treure un pes de sobre! També es va decidir bastant aviat que preferíem fer una dinàmica de grup abans de l'exposició teòrica, vam creure que així agafaríem la gent una mica "per sorpresa", i també que d'aquesta manera els nostres companys podrien assimilar millor el concepte de fractura digital, si primer s'havien de posar en un rol, organitzar en grups i experimentar aquesta exclusió digital.
Durant tot el procés, ja que algunes treballem i no totes vivim a Barcelona ciutat, vam utilitzar el mail per posar-nos al dia deles modificacions que anaven sorgint, i així vam haver de quedar presencialment menys vegades.
Tampoc vam tenir problema per repartir-nos la presentació. Unes vam conduir la dinàmica (tot i que totes hi vam participar), unes altres l'exposició teòrica i les últimes les conclusions.
En definitiva, una experiència molt positiva. Gràcies, grup!