Aquest cap de setmana he anat a veure una exposició a l'Espai Cultural Caja Madrid. Planeta hambriento. Lo que come el mundo, ens presenta fotografies de 30 famílies (de 24 països diferents) amb les quals el fotògraf Peter Menzel va conviure durant una setmana anotant i fotografiant què i com es menja arreu dels cinc continents, constatant les desigualtats alimentàries entre països. (Per veure la feina d'aquest fotògraf californià www.menzelphoto.com).A part de l'evident abisme entre pressupostos depenent dels diferents països (la família Melander, d'Alemània, formada per dos adults i dos nens, gasta 390
euros setmanals en menjar, mentre que la família Aboubakar (primera foto a l'esquerra), de sis membres, que viu en un camp de refugiats del Txad, gasta 1 euro setmanal), aquestes fotografies em van fer pensar com l'accés a una tecnologia que per mi és bàsica -electricitat, una nevera, un microones...- (tot i que sóc conscient que una gran part de la població mundial no hi té accés), ha canviat la manera com mengem i també el què mengem. Les famílies dels països que anomenem "desenvolupats" són les que mengen més productes precuinats i congelats... pels quals es necessita, òbviament, una bona nevera per emmagatzemar-los i un microones o un forn per cuinar-los. En canvi, com més modestes són les famílies, més hortalisses, fruites i productes frescos consumeixen, a excepció de les comunitats extremadament pobres, que s'alimenten, quasi exclusivament, de cereals. Podem veure això en la foto de l'esquerra, de la família Mendoza, de Guatemala, que menja moltíssimes fruita i verdura fresques. 
És que ens hem tornat bojos? En l'era de la globalització, amb els supermercats plens de fruita i verdura de tot el món, quan podem menjar raïm de Xile a l'hivern, carxofes a l'estiu i mangos tot l'any, i quan hi ha tanta gent que no té accés a una alimentació tan rica, nosaltres ho desaprofitem i acabem comprant pizzes congelades? He de reconèixer que des que he tornat a viure a Barcelona menjo bastant més saludablement que abans, ja que aquí encara no hi ha tanta oferta de menjar precuinat (encara que va en augment) com, per exemple, es pot trobar a Anglaterra. Quan hi vaig viure, el cert és que consumia molts més plats precuinats, i, el més trist de tot, és que estaven bastant bons! Encara que n'era conscient del fet que tenien moltes més calories i greixos que si aquell mateix plat l'hagués cuinat jo. A l'esquerra la família Revis, dels Estats Units, amb una alimentació que, encara que sempre critiquem els nord-americans, no difereix gaire de la nostra, no creieu?
Em sembla que aquesta sobre-alimentació que patim als països industrialitzats va de la mà amb la compra excessiva d'electrodomèstics que moltes vegades infra-usem (la thermomix, una panificadora, la fregidora, la fondue, la barbacoa elèctrica, la màquina de cuinar al vapor, la màquina per fer gelats, i, of course, la Nespresso, de la mà del progre George Clooney...), i realment no sóc ningú per criticar-ho, perquè així com els ordinadors no em diuen res, tinc una debilitat per tots aquests petits electrodomèstics de maruja moderna, però me n'adono que generen una gran quantitat de deixalles, igual que tot el menjar envasat que gastem... I a on van a parar aquestes deixalles?
Vaig veure un reportatge de com els Estats Units estan venent tones i tones d'electro domèstics "vells" a la Xina. Hi ha famílies xineses que compren aquestes deixalles, les emmagatzemen al pati de casa seva, i en el seu temps lliure es dediquen a desmuntar tots aquests artefactes per aconseguir peces que es podran tornar a utilitzar. Evidentment, l'or i altres metalls que s'utilitzen en la creació de xips ja han estat extrets per altres companyies... Suposo que això és un bon exemple de reciclatge, però no deixa de tenir una connotació bastant imperialista... nosaltres, els països rics, us venem la nostra merda, i així ja no ens hem de responsabilitzar de gestionar-la o enviar-la amb un coet a l'espai i a sobre en treiem un benefici... Increïble!
Acabarem potser com els protagonistes humans de Wall-e, vivint en un creuer inter-espacial perquè la Terra ja no és habitable a causa de totes les deixalles? Pobre Wall-e, tot el dia compactant escombraries en un procés inacabable... God bless Pixar Studios! Watch and enjoy!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada