Doncs ja torno a ser aquí... més estressada (pels exàmens), més inflada (pels torrons) i més pobre (això del Nadal ha estat l'invent del segle de l'FNAC)... però, sobretot, més confosa... això d'haver de reflexionar sobre l'educació rebuda... bé, a mi em fa sentir molt confosa i melancòlica...
De totes maneres, és curiós com a vegades certes coses que estan relacionades passen a la vegada... resulta que em poso a reflexionar sobre la meva etapa d'EGB i... tachín! apareix la secta d'aquest any, la secta dirigida especialment als que acabem d'entrar en la trentena (tot i que no és excloent... tothom hi té cabuda), aquests "treintañeros" que comencem a sentir nostàlgia, que comencem a pensar allò de "Cualquier tiempo pasado fue mejor" i... voilà! l'èxit de Facebook garantit, al menys per uns quants mesos... I és clar, com us ho podeu imaginar, jo tinc una postura una mica reticent al respecte... si ni tan sols tinc temps per dedicar als meus amics d'ara... d'on trec el temps per posar-me al dia amb gent que fa 16 anys (o més...) que no veig? No em malinterpreteu... em fa il·lusió veure què se n'ha fet dels meus companys, puc ser una persona molt nostàlgica... precisament per això intento centrar-me en l'aquí i l'ara... més que no pas en el gener de 1986... A més, aquests túnels del temps són molt perillosos, pots acabar descobrint que aquell nen esmirriat que es volia casar amb tu i a qui tu no feies ni cas ara és un eminent neurocirugià, fa de voluntari a l'Àfrica i a sobre està tremendo! Que consti que no m'ha passat així exactament... però podria ser perfectament!Consideracions del Facebook a part, m'he passat totes les vacances pensant en la meva escola, en com em va influir... i he buscat en el ""baúl de los recuerdos" (literalment) per trobar algunes fotos que il·lustressin el meu pas per l'EGB... Només el fet de fer això ja ha estat un xoc... és clar, la meva mare té UNA, DUES o com a màxim TRES fotos de cadascun dels meus carnestoltes, per exemple... suposo que les mares d'avui en dia en tenen unes 100 guardades a l'ordinador... I això que a ma mare sempre li ha encantat fer fotos!
Doncs això, aquí us presento una mini-autobiografia del meu pas per l'Escola Arrel, una petita escola del barri d'Horta que, tot i que ja ha desaparegut físicament, sempre tindrà un lloc especial en la meva memòria.
