Això d'autoavaluar-se és una feina bastant difícil... o ets massa humil o vas de sobrat... crec que no és fàcil trobar un punt intermig. De totes maneres, ho intentaré...
Aquesta assignatura, per mi, és molt difícil, perquè com ja he anat expressant amb els meus comentaris, no estic gens familiaritzada amb l'ús de l'ordinador més enllà del Word i el hotmail. A més, tot i que me n'adono que la societat està canviant ràpidament degut a totes aquestes noves tecnologies, aquests canvis a mi no me'n afectat gaire, vull dir que a les feines que he tingut no ho he notat i, per tant, mai, fins ara, havia hagut de plantejar-me'ls i analitzar-los. El que estic intentant dir és que crec que, la gran majoria de gent, aprèn una cosa nova quan la necessita per la seva vida o les seves activitats diàries... i jo, fins ara, no havia tingut la necessitat d'escriure un blog o aprendre a fer una webquest.
No obstant, això no vol dir que no m'agradin els nous reptes i adonar-me'n que encara em queden moltes coses noves per aprendre... el què passa és que sóc una persona molt perfeccionista, i, a vegades, si una cosa no està perfecte, doncs prefereixo no fer-la. Per això ha estat dur per mi la creació d'aquest blog, perquè partia d'unes grans limitacions tècniques que, a vegades, no m'han deixat aconseguir el que volia. M'he tornat boja justificant els textos, maquetant-los amb les fotografies... i el cert és que, tot i que estic força contenta amb el resultat final, hi ha molts aspectes que m'agradaria poder millorar i ampliar... Pel que fa a la part tècnica he d'agrair l'ajuda de dos companys meus, l'Anna i l'Alexis. Especialment aquest últim m'ha ensenyat moltes coses pràctiques que han fet la meva feina molt més fàcil, i que estic segura que podré utilitzar en el futur. També he d'agrair-li que no hagi rigut (gaire) de les meves barbaritats d'analfabeta tecnològica... gràcies a tots dos!
Hi ha hagut una segona limitació que ha fet que no hagi aconseguit el resultat més òptim: com m'organitzo el temps. Tinc un problema molt greu, i és que em costa visualitzar projectes a mig o llarg termini, això sempre m'ha passat, i és un aspecte en el que he de treballar molt per millorar-lo. El què m'ha passat és el següent: vaig començar aquest blog amb molta il.lusió, però vaig anar perdent gas, i tot i que anava pensant idees per plasmar-hi i he anat analitzant els textos que hem llegit i les presentacions que hem fet a classe, he anat deixant la feina concreta d'actualitzar el blog per l'últim moment. I és en aquest aspecte amb el que estic més descontenta amb mi mateixa...
També m'hagués agradat crear una interacció entre els blogs dels meus companys i el meu, però aquí hi ha entrat una darrera limitació. Tot i que sóc una persona extrovertida, també puc ser molt vergonyosa, i la veritat és que el fet que els meus pensaments, idees, vivències... quedin exposats a tothom (tot i que en la realitat el meu blog només té dos seguidors... gràcies Roberto i Alexis!) em crea un conflicte, em fa certa vergonya... d'altra banda, però, hi ha una idea contradictòria, i és que un cop treballes en alguna cosa, doncs suposo que t'agrada saber que hi ha algú que s'hi interessa, que opina el mateix que tu o que hi discrepa... és allò de "si un arbre cau al mig del bosc i no hi ha ningú per escoltar-ho, fa soroll al caure?".
Resumint, crec que aquesta ha estat una bona experiència, però podria haver estat millor si m'hagués organitzat millor el temps i hagués interactuat amb els meus companys per crear un diàleg. Potser encara estem a temps?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada